Crec que mai havia llegit tant, però s’ha donat la combinació de disposar de temps, anar amb metro, tenir moltes biblioteques al meu abast i veure menys televisió. Aquest combo m’està fent gaudir de la lectura com mai. Ah! I gratis!!!
Aquest és un llibre sobre una nina amb síndrome de Down però que no té els trets físics característics . Els dibuixos són meravellosos, la història es tendra i explicada des de la vivència de na Capucine, protagonista del còmic juntament amb els seus pares. Toca molts de punts sensibles que afecten a les famílies amb infants amb discapacitat, no aprofundeix però et deixa intuir com afecta a les relacions de parella, familiars, escolars, socials… les discrepàcies, l’esgotament, l’amor, la tristesa, les rialles …
Aquest encara no l’he llegit, però les seves il·lustracions són una meravella del collage. Si la història hi està a l’alçada serà fantàstica.
En Shigeru Mizuki va ser un descobriment per jo, ja vaig xerrar d’ell per aquí. A una edat ben granada, a l’edat en què es poden fer aquestes revisions de vida, ha escrit la seva autobiografia (sis toms, ja n’hi ha!).
De fa poc temps sóc fan d’aquest autor. Aquí podeu veure com em faig fer fan. M’encanta! Fa una anàlisis social molt acurat , irònic i ple d’humor. Sents que descriu la teva realitat social o et fa caure en dois o aspectes trascendentals en els que no t’hi havies fitxat abans. En canvi en aquest llibre, el seu dibuix és més fi i amb colors més suaus, més íntim. No xerra de la societat en general, xerra de la seva microsocietat (la família) des dels records d’infància.
Segon intent de veure aquesta pel·lícula, fa un grapat d’anys que la vaig veure per primer cop. Em va impactar molt però no la vaig entendre. A veure si els anys m’han donat suficient enteniment com per copsar millor la complexitat d’Akira.
Sobres aquest autor o llibre no tenc cap referència, a veure que tal.
Més incursions a les biblioteques i més llibres.
DONTEMON 