Nova petita obsessió, els Haikus de Matsuo Basho.

 

Dibuix fet a boli, inspirat en un haiku de Matsuo Basho.

Visión en sombras. 

Llora una anciana sola, 

la Luna como compañía. 

Dibuixant model al Cercle Artístic de Sant Lluc.

El Cercle Artístic de Sant LLuc és un espai, a Bacelona, on pots fer model entre d’altres ofertes artístiques que ofereixen. És un espai a on perdo la noció del temps, gaudeixo de dibuixar model i també de veure com dibuixen els altres. Diferents tècniques, diferents estils, diferents formes de mirar, diferents edats… tot en un mateix lloc, en un mateix moment. M’encanten aquestes estones de dibuix a Sant Lluc.

Resultat final en la versió digital.

 

Més aquarel·les.

 

 

Liliana

No sabia com batejar-la, així que Liliana me sembla perfecte. A l’entrada d’ahir podeu veure el perquè d’aquest nom.

Liliana, inspiració i còpia.

Trescant per la biblioteca de Nou Barris, vaig trobar un llibre amb uns dibuixos que me varen cridar l’atenció. És el llibre Liliana, a on es recullen il·lustracions d‘Apel·les mestres, algú totalment desconegut per a jo fins al moment. En arribar a casa vaig passar l’horabaixa copiant alguns dels seus motius florals i algun que altre insecte. A més, a partir de les seves ninfes faig fer-ne d’altres. Inspiració i còpia.

Aquestes són algunes de les il·lustracions recollides en el llibre, però si clicau aquí podreu veure la col·lecció completa que va ser exposada al MNAC de Barcelona.

Pink and blue whales

 

 

Més animals marins

Halloween!!

Bruixeta i moix, hi ha res més típic per Halloween??

 

 

 

Aquest és el dibuix previ, fet en paper i després acabat en format digital.

 

Si clicau aquí veureu el que vaig fer l’any passat on també surt un moix i negre, com no?.

Realisme interior.

Un dels mestres que tenc a classe d’il·lustració és bastant alternatiu, molt donat a treballar l’interior, percebre energies, meditar… En alguna ocasió ens fa dibuixar després de fer una estona de relaxació i recerca d’emocions interiors que hem de captar.  Un cop obrim els ulls, hem de fer un dibuix a partir de les emocions que hem viscut en aquell moment. A jo em costa bastant entrar en aquestes dinàmiques, però he de reconèixer que surten coses xules, dignes d’anàlisis i reflexió.

Temps d’estudi

Vida d’estudiant, les hores lliures es converteixen en temps d’estudi.

 

Aquests deures m’agraden!

Un dels dies que més he disfrutat, des de què he començat el curs d’il·lustració, va ser dimarts passat. Vàrem fer model, model en pèl. Ell, alt com un pi, es va plantar davant una rotllana d’ulls que el miraven fixament i noltros el dibuixàrem per tots els costats, de dret i ajagut. Em va encantar, és diferent dibuixar de la imaginació que tenir algú de carn i ossos davant tu disposat a que l’observis i els dibuixis. Al carrer hi ha models, però no sempre els pots mirar descaradament per dibuixar-los, així que no tenir que llançar mirades furtives va ser un plaer.

Aquesta és una de les postures que vàrem dibuixar i que jo he triat per fer els meus deures. Perquè tenim deures i aquests m’encanten. La idea era agafar la pose que volguessim de totes les que havíem fetes i crear un personatge.

I aquí teniu el meu. He estat tot un horabaixa per fer-lo, encara no està acabat però hi coses que no sé com les puc resoldre. Demanaré ajuda al profe (també m’encanta això del rol d’alumna). A més, estic amb la meva darrera obsessió, la de dibuixar animals. Cans, en concret.

Noves formes de dibuixar

Anar a classes de dibuix t’obliga a passar per la crítica del professor, per canviar els teus vicis a l’hora de dibuixar i per ser receptiva a noves formes de fer. Comences a tenir en compte moltes coses que abans ni hi pensaves i a al·lucinar amb els resultats. En com un petit canvi, una millora de la proporció o col·locació de la figura dóna lloc a dibuixos sorprenents.  Aquests dibuixos d’avui han passat primer per fer l’estructura, l’esquelet, i després ha tocat donar-lis forma. Un procés més lent al que estic acostumada, però he gaudit moltíssim i el que ha quedat en el paper són dibuixos diferents als que usualment feia.

Qualsevol lloc és bo per ballar.

A Barcelona sa gent balla. En un racó, sense pudor, dóna igual l’edat o l’estil, la gent a Barcelona balla al carrer.

Aquestes nines ballaven davant  de l’entrada del Caixa Forum, mentres esperaves per comprar l’entrada podies entretenir-te vient-les, per cert, no ho feien gens malament.

En aquest dibuix estic aplicant les primeres lliçons de les meves classes de dibuix, primer encaixar (per això el llapis blau), tenir en compte el punt de suport ( en la segona ballarina aquest punt està un poc desviat, esper que no caigui)… Ara quan mir la gent, estic cercant el seu punt de suport, una mica obsessiva m’he tornat.

Deprés d’una exposició…

EL passat dissabte vaig visitar per primer cop el Caixa Forum de Barcelona, no podia deixar-ho per més temps perquè l’exposició Japonisme acabava el diumenge. Una exposició que em va fer perdre el món de vista, una exposició sobre com l’art japonés ha influenciat als artistes d’occident. I aquí teniu una mostra de com m’ha influenciat  a jo l’exposició.

Dones de catàleg

Per practicar, per amollar la mà, per gust, he agafat un catàleg de roba. Són unes dones fantàstiques, no es mouen ni un pèl i les puc dibuixar a plaer.

He dibuixat directament amb retolador, sense llapis ni goma. Dibuix de risc, desitjant no equivocar-me o almanco poder-ho dissimular discretament.