Idò això, just per diversió. Fa temps que tenc aquesta nina dins el cap i avui ha estat el dia que le he dibuixada. Crec que la dibuixaré més pics. Si voleu la podeu trobar a Society6 juntament amb altres il·lustracions.
Just for fun
il·lustració
Resultat final en la versió digital.
Liliana, inspiració i còpia.
Trescant per la biblioteca de Nou Barris, vaig trobar un llibre amb uns dibuixos que me varen cridar l’atenció. És el llibre Liliana, a on es recullen il·lustracions d‘Apel·les mestres, algú totalment desconegut per a jo fins al moment. En arribar a casa vaig passar l’horabaixa copiant alguns dels seus motius florals i algun que altre insecte. A més, a partir de les seves ninfes faig fer-ne d’altres. Inspiració i còpia.
Aquestes són algunes de les il·lustracions recollides en el llibre, però si clicau aquí podreu veure la col·lecció completa que va ser exposada al MNAC de Barcelona.
Pink and blue whales
Més animals marins
Realisme interior.
Un dels mestres que tenc a classe d’il·lustració és bastant alternatiu, molt donat a treballar l’interior, percebre energies, meditar… En alguna ocasió ens fa dibuixar després de fer una estona de relaxació i recerca d’emocions interiors que hem de captar. Un cop obrim els ulls, hem de fer un dibuix a partir de les emocions que hem viscut en aquell moment. A jo em costa bastant entrar en aquestes dinàmiques, però he de reconèixer que surten coses xules, dignes d’anàlisis i reflexió.
Llegir veient dibuixos, Firmin.
El darrer llibre que he llegit és en Firmin, de Sam Savage. Ens conta la història d’una rata que sap llegir. Supòs que una rata en principi no és l’animal més atraeint per fer-lo protagonista d’una història, encara que si ho pensam bé ja hi ha precedents com en Mickey Mouse, en Jerry (de Tom y Jerry) i més. Aquí podeu trobar una llista de les 20 ratetes més famoses, n’hi ha més de les que em pensava! Bé, tornem a en Firmin, que no és un ratolí sinó una rata, un rata esquifida i famèlica. La competència amb els seus dotze germans pel pit de la mare se li fa massa costa amunt i no li queda més remei que alimentar-se de trocets de llibre. En un principi, les pàgines dels llibres omplen el seu estómac, però finalment l’acaben alimentant intel·lectualment. Perquè en Firmin és una rata que a base de menjar bocinets de llibre arriba, sense anar a escola i de forma autodidacta, a aprendre a llegir. A partir d’aquí comença la seva història, que vos recomano llegir així com també aquesta resenya sobre el llibre que descriu molt bé el que vos trobareu si finalment seguiu la meva recomanació.
Per jo ha estat una lectura amb imatges, mentre el llegia no deixava d’imaginar-me les escenes en dibuixos. I aquí teniu alguns d’aquest.
Primer intent de dibuixar una rata que em dóna més la sensació de cangur que de l’animal que volia dibuixar. 
Un altre intent, ja pensant en com m’imaginava en Firmin. Res a veure amb el de la portada del llibre. 
Aquest és el de la portada, il·lustració de’n Fernando Krahn
Que en FIrmin sobrevivís va ser una mena de miracle. 12 mugrons i 13 ratetes, ell sempre tenia les de perdre.
(SPOILER) Norman, l’amo de la llibreria a on es cria en Firmin. Aquest és el moment en què el llibreter se n’adona de l’existència de’n Firmin. MIrau quin ullet més amorós guaita en el reflex del cafè.
I per acabar, en Jerry, el segon humà al que en Firmin estima.
Aquests deures m’agraden!
Un dels dies que més he disfrutat, des de què he començat el curs d’il·lustració, va ser dimarts passat. Vàrem fer model, model en pèl. Ell, alt com un pi, es va plantar davant una rotllana d’ulls que el miraven fixament i noltros el dibuixàrem per tots els costats, de dret i ajagut. Em va encantar, és diferent dibuixar de la imaginació que tenir algú de carn i ossos davant tu disposat a que l’observis i els dibuixis. Al carrer hi ha models, però no sempre els pots mirar descaradament per dibuixar-los, així que no tenir que llançar mirades furtives va ser un plaer.
Aquesta és una de les postures que vàrem dibuixar i que jo he triat per fer els meus deures. Perquè tenim deures i aquests m’encanten. La idea era agafar la pose que volguessim de totes les que havíem fetes i crear un personatge.
I aquí teniu el meu. He estat tot un horabaixa per fer-lo, encara no està acabat però hi coses que no sé com les puc resoldre. Demanaré ajuda al profe (també m’encanta això del rol d’alumna). A més, estic amb la meva darrera obsessió, la de dibuixar animals. Cans, en concret.
Aquest cop, uns quants llibres il·lustrats.
Per agafar idees i perquè m’agraden, m’he fet amb un assortiment de llibres il·lustrats, el primer un conte d’orient que recorda a un altre d’occident. La flor de cendra és la nostra Ventafocs. Un llibre amb uns dibuixos divins, per mirar i remirar.
Aquest altre ja l’havia llegit, ja havia rigut amb ell i així i tot m’ha tornat a sorprendre aquest meravellós moix i la gràcia dels personatges, lo mullidets que són i el moviment que tenen les il·lustracions. M’encanta.
Aquest és senzill en aparença, amb imatges que juguen amb el collage, els llapis de colors i l’estampació. Una història dolça.
I per acabar, animals. S’altre dia a classe de dibuix ens varen demanar que fessim un animal, vaig fer una moixa que la tenc per mà. Però em vaig adonar del poc repertori que tenc a l’hora de fer animals, per això me va agradar aquest llibre, en va ple.
Després de l’aquagym, relax
Quan acabes una classe d’aquagym no hi ha res millor que relaxar-se una estona. Aprofitar un moment en què la piscina es queda buida per tancar els ulls i deixar que els raigs de sol t’acaronin la cara. Supòs que això és el que va pensar aquesta dona, que així de panxa es va col·locar en la piscina mentre els altres seguirem amb les nostres coses després de moure els nostres cossets a l’aigua.
Altres personatges que et trobes en el dia a dia:
Personatges amb bata
Ara és temps de vacances, temps de netejar a fons, de platja, de llegir… de dibuixar. De treure la pols a tots els llapis i quaderns de dibuix. I fent precisament això, traient la pols a un dels meus quaderns de dibuixos, he trobat aquest que havia deixat inacabat. El motiu? L’abric no m’acabava de fer i va quedar en repòs. Encara no m’encanta l’abric però no me n’he pogut estar d’acabar el dibuix. Aquesta madoneta és un dels personatges que et trobes pel carrer un dia d’hivern (ja vos he dit que li he tret la pols al quadern…), una senyora que surt a llançar els fems amb bata i sabatilles d’anar per casa. Feia molt de temps que no ho veia. Quan era més petita era una estampa que veia sovint. Em va sorprendre no recordar quan de temps feia que no veia una madona en bata pel carrer com si el carrer fos una extensió més del passadís de ca seva.
DONTEMON 